Catàleg i pla especial del patrimoni de Sentmenat |
Aquest "Catàleg i pla especial del patrimoni de Sentmenat" encara no ha estat aprobat pel consistori però, donat el interés informatiu, he cregut oportú el posar-ho a les meves pàgines web per tal de donar a conèixer el patrimoni que tenim els sentmenatencs. |
Vull fer esment dels crèdits del citat Pla Especial |
AJUNTAMENT DE SENTMENAT Redacció i coordinació: Josep M. Masagué i Torné, Arquitecte Col·laboradors: Joan Callarisa Mas, historiador Gifré Masagué i Comas, delineant Aleix Masagué i Comas, dissenyador i informàtic Sabadell, desembre 2003 |
Síntesi històrica de l'evolució de Sentmenat. |
El nucli poblacional, origen, de Sentmenat podem creure que ve, deixant a part els establiments del neolític (que es poden intuir a partir del Dólmen de la Serra Cavallera), els del poble ibèric (poblat de la Torre roja) o els de la dominació romana (viles de Can Palau, Can Fruitós, Mas d'en Cisa, Can Gibert, etc), de molt abans del primer establiment, als segles X-XI, de l'església de Sant Menna com a continuació d'un assentament tardoromà, o potser anterior, que ocuparia algun lloc de la zona entre el campanar i la plaça de Baix. Poques dades es tenen que puguin confirmar totalment aquesta hipòtesi, però la construcció de l'església fora del nucli de la població, consolidat entre els segles XIV i XVI, així sembla indicar-ho. D'aquestes etapes tant reculades només s'ha identificat, fins ara, una part d'un absis datable entre els segles IX-X i alguna estructura soterrada que s'intueix al voltant del campanar i sota l'actual rectoria. En el transcurs dels segles XIV-XVI es configura ja com un nucli estructurat tot consolidant-se l'actual plaça de Baix. Al segle següent es forma la plaá de Dalt i es construeix al llarg del camí de Caldes que culmina, al segle XVIII, amb la construcció de la Serra de Dalt, tot seguint el camí que mena al castell, actual carrer de Climent Humet. Aquesta evolució de laa població donà com a resultat una estructura lineal que començava a la plaça de Dalt i acabava al final del carrer de Climen Humet. Aquesta estructura lineal no es va modificar, pràcticament gens, durant el segle següent i no és fins a final del segle XIX i principi del XX que s'urbanitzen les terres de la Colomina creant un nou nucli més al nord que queda polaritzat pel nou Ajuntament i plaça de la Vila i se situa entre l'esmentat carrer de Caldes i la nova carretera que va de Sabadell a Caldes. Durant els anys 50 i 60 culmina aquest procés tot prenent ja una imatge molt poc diferent de l'actual. |
Clasificació tipològica |
Els diferents béns que composen el catàleg es classifiquen atenent la seva tipologia. Cada grup i subgrup s'ha diferenciat amb una clau, la qual consta a la fitxa individual d'informació de cada bé catalogat |